España / Cataluña / Viladomiu Nou

Viladomiu Nou

Regreso a Cataluña Regreso a principal

Lo más reciente

Acercándonos a Viladomiu Nou (1)

Acercándonos a Viladomiu Nou (2)

Llegando a Viladomiu Nou (1)

Llegando a Viladomiu Nou (2)

Llegando a Viladomiu Nou (3)

Llegando a Viladomiu Nou (4)

Por Viladomiu Nou

Salida de Viladomiu Nou

Viladomiu Nou Una colonia textil es como un pequeño pueblo con los servicios que se consideran indispensables para sus residentes.
Una colonia textil es como un pequeño pueblo que tiene una fábrica de productos textiles y ofrece los servicios indispensables a sus habitantes.
Es un tipo de organización económica y social muy peculiar donde existe una relación paternalista, amo-obrero, con un claro control ideológico.
Conjunto formado por un recinto fabril de viviendas para los obreros y los diferentes servicios sociales propios de una comunidad, como la escuela, la iglesia, el ateneo, la cooperativa, etc.
Características:

junto a un río o canal (el vapor sólo suplía las deficiencias de los cursos fluviales)
Per conèixer la història de Viladomiu Nou hem de fer referència, necessàriament, a la figura de Tomàs Viladomiu i Bertran, un industrial emprenedor que fou alcalde de Sallent (Bages) entre els anys 1847 i 1850.
Tomàs Viladomiu -que provenia d’una família berguedana documentada des del segle XVI- adquirí uns terrenys situats a la Plana de Sant Marc, a Gironella, i l’any 1868 impulsà la construcció de Viladomiu Vell. El senyor Viladomiu aviat s’adonà que el model de colònia industrial era un bon negoci i decidí comprar uns nous terrenys –situats a la Clau de Sant Marc, on avui trobem Viladomiu Nou- per ampliar la fàbrica.
L’any 1880 es començà a construir la fàbrica que, a partir de l’any 1897 –quan els germans Josep i Jacint Viladomiu es partiren l’herència paterna-, esdevingué l’element central de Viladomiu Nou; que pas a pas s’anà consolidant com una colònia deslligada de Viladomiu Vell. L’any 1900 s’iniciaren les obres de construcció de dos dels edificis més emblemàtics de Viladomiu Nou: la torre de l’amo i l’església. La torre ja fou utilitzada com a residència temporal dels Viladomiu a partir del 1902 i l’església s’inaugurà l’any 1905. En aquest procés de creixement de la colònia destacà la figura de Marc Viladomiu, que també fou qui comprà, l’any 1929, la fàbrica i la colònia del Guixaró. Durant la primera meitat dels anys trenta s’amplià la fàbrica i es construïren nous pisos.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) la fàbrica fou col·lectivitzada, però amb el desenllaç de la guerra i la instauració de la Dictadura Franquista, els Viladomiu recuperaren la propietat de la fàbrica i la colònia. A partir de llavors i fins l’arribada de la crisi del sector tèxtil, la fàbrica funcionà a ple rendiment, la colònia seguí creixent demogràficament i aparegueren nous serveis: guarderia (1943), zona esportiva (1948) i nous pisos (1951).
La crisi del tèxtil i del model de les colònies industrials que acabà afectant totes les colònies del Berguedà es féu especialment evident, a Viladomiu Nou, a partir de l’any 1982. Finalment, la fàbrica tancà portes l’any 1991. Malgrat el tancament de la fàbrica, la colònia no quedà abandonada. Actualment els pisos segueixen ocupats –majoritàriament per antics treballadors- i la fàbrica, amb uns nous propietaris, torna a funcionar.
Actualment la colònia està formada per 102 habitatges. Els més antics daten de l'any 1900 i els més nous, que conformen el Carrer Nou, són de l'any 1951.

b) hogares de los trabajadores: viviendas uniformes unifamiliares, de unos 50 m2, en "bloques" de hasta cuatro plantas, aislados de los centros urbanos.
c) servicios a la colectividad de acuerdo con la ideología del dueño: iglesia, escuela, cooperativa, ateneo, teatro, etc. con espacios públicos urbanizados y huertos.
d) torre del amo y viviendas de los directivos
• El dueño tiene unas obligaciones hacia el s sus trabajadores: dar trabajo a la fábrica y casa para vivir. • El obrero tiene una relación con el dueño más allá de la productiva. (Agradecimiento)
Causas económicas o razones de esta localización:
El río permite mover la maquinaria con su fuerza
El grado de humedad orillas del río es adecuado para la producción de los hilados y tejidos
Las tierras son más baratas que en otros lugares y se benefician de ciertas exenciones fiscales
Ubicaban en el mundo rural aprovechando los cursos de los ríos que proporcionaban la fuente de energía inicial. Con la llegada de la electricidad, se instaló una turbina (Viladomiu Nou, 1892) que transformó la potencia del agua en energía eléctrica. La transmisión de la fuerza del río a la maquinaria se producía como en un molino de agua, es decir, el agua hacía girar una rueda de donde salía una cinta que movía las máquinas gracias a un sistema de poleas.